CONTRACTAR GRUPS d'HAVANERES
Grups d’Havaneres.
Perquè hauríem de contractar grups d’havaneres? Hi ha bons motius.
Si estàs organitzant una festa al teu poble o carrer, si és a l’estiu i si és a la nit no cal parlar-ne gaire: les havaneres son ideals per aquest tipus de vetllades i revetlles.
No trobes el que busques? Fes CLIC aqui i escriu-nos. T’ajudarem!!
Els grups d’havaneres els podem escoltar ben asseguts, com en qualsevol espectacle però també podem fer-ho durant un sopar, per exemple, perquè crea un ambient agradable, acollidor que ens permet escoltar mentre podem parlar amb els amics.
Una mica d’història de l’havanera
Va ser a partir de 1898 que es van popularitzar les havaneres. Això passà per diferents raons: per un costat la pèrdua de la colònia a Cuba i per l’altre la tornada de moltes persones amb la nostàlgica de les seves vivències caribenyes. Els pescadors de la costa aprengueren aquestes cançons que des d’aquell moment ja es van cantar les tavernes.
Son cançons que relaten temes d’amor i de guerra mentre descriuen els paisatges del Carib on els mariners havien feinejat. Lletres variades, amb un aire de tristor la majoria i d’altres que arriben a ser “eròtiques”.
Cançons “importades” de Cuba i que ara es cantaven aquí i, que amb el pas dels dies, es modificaven. Evidentment la lletra era en espanyol però amb el pas del temps es van anar cantant, i creant, en català.
Gràcies als pescadors i a les tavernes aquest gènere musical és va mantenir. A partir dels anys 40 es va popularitzar. Es van començar a escriure les lletres per conservar el que llavors s’havia transmès oralment i, també, es van començar a traduir al català mentre es creaven peces noves. La Gavina i la Bella Lola son de les primeres. Una de les més populars és “El meu avi”, escrita per un general espanyol; Jose M. Ortega Monasterios (autor de centenars de lletres)
A les acaballes del franquisme és quan comencen a sorgir grups d’havaneres. Un dels primers fou Els Pescadors de l’Escala. (1964) A partir del 1966 s’inicià la Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, que després ja ha s’ha fet anualment.