Grup d’havaneres
Perquè un grup d’havaneres
L’havanera, les cantades, les cançons. Tant a la costa com a l’interior, un grup d’havaneres sempre m’ha acompanyat en les festes i revetlles de l’estiu. Un grup d’havaneres fa festa!. Per la Mare de Déu del Carme, per les festes de Sant Roc, per Santa Maria, totes les festes majors d’estiu etc. és molt bonic escoltar un grup d’havaneres.
El millor moment per un grup d’havaneres
En un moment o altre hi ha una cantada d’havaneres, una revetlla o concert. La cançó de taberna, els valsets i l’havanera, és música marinera, lligada a la nostra cultura, que la pots escoltar o la pots gaudir com a concert o conversant en companyia dels amics.
Contractar un grup d’havaneres
Més avall trobaràs 10 punts que et facilitaran com contractar un grup d’havaneres i organitzar una cantada de festa major o revetlla popular al teu poble o barri
Clica aquests enllaços:
CONTRACTAR GRUP D’HAVANERES
En quines ocasions recomanem un grup d’havaneres?
Per suposat les havaneres son recomanables en moltes ocasions i festes. Com t’he comentat anteriorment una cantada d’havaneres a l’estiu fa festa i ambient de celebració que agrada molt a tothom.
És adient perquè estem celebrant la festa major o perquè és estiu, temps de vacances, i volem gaudir-les amb tots els veïns.
També pot ser idoni per una festa de carrer o, fins i tot, en events d’empresa, publicitat etc.
Certament que en celebracions reduïdes també hi és adient: festes d’associacions, festes familiars, casaments, bodes d’or, aniversaris etc.
Quin grup d’havaneres?
Sens dubte et costarà escollir. Hi ha molts grups d’havaneres de qualitat i amb experiència, que ofereixen un gran repertori de cançons. Et recomanaré alguns grups d’havaneres que son bons per a qualsevol vetllada o cantada d’havaneres. També pots mirar a les havaneres
Quasi tots tenen una gran trajectòria i musics excel·lents. Els trobarem en variades formacions: un sol músic amb guitarra o l’acordió, un duet, un trio o ja son formació de quatre o més components, músics i cantants. Aquesta varietat de grups és ideal perquè sempre hi ha el que necessites: per una revetlla, una celebració de casament, per la festa major etc. Si has d’escollir mira els que t’oferim en aquest portal, és molt segur que trobaràs el que busques
ANUNCIA’T GRATIS AQUÍ
Vols que t’ajudem a escollir un bon grup d’havaneres? Escriu-nos al whats 695 .395 .332 !!!
Contractar un grup d’havaneres: Fer-ho bé en 12 passos:
La data de la cantada d’havaneres
- Abans que res has d’escollir el dia, amb alternatives per si no fos possible, tenint en compte les altres d’activitats i celebracions.
El lloc on actuarà el grup d’havaneres.
- A l’exterior: carrer, plaça, platja, en un local, etc. ? Pensa en els factors i previsions meteorològiques com pluja, vent, fred etc..
Quin tipus d’actuació.
- Mitjana, gran o petita. En funció del tipus de festa has de contractar el grup. Els grups d’havaneres poden ser amb diferents formacions i hauràs de mirar quin t’encaixa més amb el teu propòsit.
Quin pressupost tens?
- Segons l’import pots contractar un grup d’havaneres o un altre. Si tens poc pressupost pots contractar un grups petits, duets, o fins hi tot un sol cantant amb el seu instrument, guitarra o acordió.
Una cantada més complerta.
- Si es tracta de una festa gran, que ha de durar moltes hores, pots allargar-ho fent un rom Hi ha empreses de licors (no diré marques) que et poden proporcionar garrafes a bon preu i les cassoles per fer el cremat.
Abans de contractar el grup.
- Segurament necessitaràs permisos si la cantada d’havaneres es fa a la via pública. També has de preveure si caldrà tallar el transit d’algun carrer, disposar de servei de bar,
Assegurar l’actuació d’havaneres.
- Potser no cal plantejar-ho en tots els casos però normalment, en festes de pressupost important, cal tenir assegurança i servei d’urgències mèdiques.
Un vestidor pel grup.
- Segurament t’anirà molt bé disposar d’un vestidor o espai per que el grup contractat es pugui canviar i preparar-se. Pensa que els grups d’havaneres, segons els horaris i llocs on s’han de desplaçar, necessitaran beguda i menjar.
Per l’equipament tècnic.
- Evidentment necessitaràs corrent elèctric per l’equip de so i d’il·luminació. També tot el mobiliari de l’espectacle: cadires i si cal taules, carpes etc..
Necessites ajuda?
- Potser necessites col·laboradors i voluntaris per la feina de muntar-ho tot. Seguint els passos que et dic ho tindràs quasi tot a punt.
Història de l’havanera
A continuació “L’havanera i la seva història» un text molt bo que he trobat a Viquipèdia i que et recomano que llegeixis si ets un amant de les havaneres i a música / cançó de taberna
Al final, per acabar, una llista de les deu cançons més conegudes, les més populars.
Havanera, la seva història. (Extret de Viquipèdia)
En qualsevol cas el naixement del ritme de l’havanera és fruit d’un llarg i complex procés. Aquest es va produir a Cuba al segle XIX. En particular a la societat mestissa i amb influències musicals tant d’Amèrica, com d’Europa i d’Àfrica.
La primera llavor de l havanera cal situar-la, però, a mitjan segle XVIII amb l’arribada a Cuba del ritme de ball europeu contradansa. (Nascut el segle XVI a Anglaterra amb el nom de country-dance i arribat a França un segle després).
Història de les havaneres
L’havanera primerament va néixer com a gènere ballable originat en la contradansa criolla, la dansa cubana o la dansa havanera. Més tard es convertiria en un gènere per ser cantat. Bàsicament aquest gènere ballable va ser utilitzat pels músics cultes. L’interpretaven a piano o a veu i piano, una tendència clàssica, de tal manera que avui en dia és la que més perdura a Cuba.
Entre aquests autors destaquen Manuel Saumell, Ignacio Cervantes o Eduardo Sánchez de Fuentes.
A Cuba la mètrica de subdivisió ternària, 6/8, de la contradansa espanyola, amb el temps, va ser modificada per la influència musical de distintes procedències. S’ha de dir que lentament va derivar cap a un altre ritme, més característic i propi de l’havanera, el compàs binari de 2/4.
La primera peça musical que s’ha considerat havanera és El abufar, apareguda en premsa a l’Havana l’any 1829.
Havanera de Carmen. L’estructura de les peces sempre segueix la mateix pauta.
Vies de difusió gràcies als grups d’havaneres.
Posteriorment l’havanera va arribar a la península Ibèrica de la mà, en part, de la sarsuela. Aquest és un gènere configurat a partir de la suma de números musicals diversos cantat en castellà i que triomfaven als cafès.
Per altre banda la música clàssica també ha incorporat l’havanera dins del seu repertori. Entre les principals hi destaquen La paloma i El arreglito del compositor basc Sebastián Iradier i Carmen de Georges Bizet.
Maurice Ravel va compondre una havanera dins la Rhapsodie espagnole (1907) i el mateix any va compondre Vocalise en forme d’habanera.
Claude Debussy va escriure en forma d’havanera La soirée dans Grenade. També Les parfums de la nuit (Images pour orchestre) i La puerta del vino (Préludes). Camille Saint-Saëns va compondre una Havanera per a violí i piano op. 83. Emmanuel Chabrier va escriure una Havanera per a piano el 1885 i Louis Aubert va compondre un poema simfònic el 1918 titulat Havanera.
Dins de la música clàssica espanyola es troben havaneres
De la mateixa manera podem veure com dins de la música clàssica espanyola es troben havaneres a la Rapsodia cubana op. 66. També a la Suite española d’Isaac Albéniz i a les Cuatro piezas españolas per a piano de Manuel de Falla.
A la segona meitat del segle XX destaca com a compositor d’havaneres cultes Xavier Montsalvatge. Dins la seva producció hi apareixen Habanera, Divertimentos, Canción de cuna para un negrito i Cinco canciones negras.
Segona meitat del segle XX
Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell de 2007
Història de les havaneres
Així com a Cuba l’havanera no ha destacat de manera especial enmig d’altres ritmes i músiques, en la costa de la península Ibèrica ha tingut un ressò remarcable.
En alguns punts s’ha preferit la versió orfeònic. En altres llocs, seria el cas de Catalunya, on en particular les havaneres tendeixen a vincular-se a la taverna.
El primer intent de salvaguardar el patrimoni musical de les havaneres i els cants de taverna en general va ser la publicació l’any 1948 del llibre Álbum de habaneras. Compta amb la recopilació musical i transcripció a partitura de les havaneres de la mà de Xavier Montsalvatge. El pròleg és de Néstor Luján i dibuixos de Josep Maria Prim.
A Catalunya, l’havanera s’ha cantat en llengua castellana en diversos espais d’àmbit popular fins als anys seixanta del segle XX.
El dia 2-0-1967 es va celebrar a Calella de Palafrugell una cantada d’havaneres que acabaria sent l’embrió de la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell .
Els grups d’havaneres i el cremat
El cremat és la beguda que sol acompanyar les havaneres. Originari de la Costa Brava, principalment de la zona al voltant de Palafrugell. El costum de fer un recital d’havaneres amb un bon rom cremat inclòs s’ha estès per tot el litoral, fins i tot terra endins.
Actualment és costum fer rom cremat i havaneres a algunes festes majors. En particular a la Festa Major de Gràcia a Barcelona, a la Festa Major de Mataró, les Festes del Tura a Olot i a Salou entre altres.
Les havaneres més cantades pels grups d’havaneres
Aquí reproduïm el TOP 10 de les havaneres cantades a la Tradicional Cantada d’havaneres del Palafurgell el Juliol 2018 segons la opinió de J. Bernà i M.Fuster
10- Mariner de terra endins.
Qui ha dit que per tenir cor mariner s’ha de néixer prop del mar? Aquesta cançó va dedicada a tots aquells navegants de terra ferma. La cançó va ser popularitzada per grups com Port Bo o Morrala, fins i tot en Frans Cuspinera s’hi va atrevir, tot i que la lletra és de Narcisa Oliver i la música de Josep Bastons.
9 – La balada d’en Lucas
Cançó molt popular a Menorca, amb lletra i música del mestre havaner Ortega Monasterio. Quan s’escolta la lletra plena de melancolia no es pot evitar transportar-se mentalment a alguna de les caletes que rodegen aquesta illa.
8 – El llop de mar
El tema etern del pas del temps i el que perds al fer-te gran. Aquesta cançó de Ramon Carreras ens descriu la pena d’un vell pescador que ja no pot sortir a feienejar. Un cant a l’enyorança i a l’amor entre l’home i la mar.
7 – Lola, la tavernera
Una de les més mítiques i amb una lletra picant i provocadora que ha aconseguit guanyar-se els cors dels havaneristes. Ha estat versionada per La Carrau o Les Absentes amb un toc molt rumbero que ha fet que petits i grans l’hagin ballat a la Plaça Major qualsevol nit d’estiu.
6 – Mare, vull ser pescador
Creada per la compositora Antònia Vilàs, esdevé tota una declaració d’intencions. Ens descriu el prec d’un fill que estima el mar per sobre de totes les coses i que no hi vol renunciar. Una havanera de to clàssic que no pot faltar a cap cantata.
5 – La barca xica
Una de les més famoses i entranyables, t’endinsa en un estat de somni, amb imatges literàries que evoquen un món fantàstic, de la mà del poeta Rafael Llop, que hi posa la lletra, i del seu compositor Josep MªRoglan.
4 – La gavina
Hi ha algú que no la coneix? Impossible. Creada per Frederic Sirés, ha esdevingut una de les havaneres més populars des que Marina Rossell va popularitzar-la l’any 1978 incloent-la al Penyora (CBS, 1978), disc que va catapultar-la a la fama. Pura melangia.
3 – La bella Lola
L’única havanera que hem inclòs que no té la lletra en català, però és que La Bella Lola no podia quedar fora. Qui no ha alçat un mocador al vent mentre s’emociona amb el retrobament d’aquests dos amants?
2- La calma de la mar
Presentada també amb el títol “No et fiïs mai de la calma”, aquesta cançó narra el consell d’un pare que adverteix dels perills de la mar. Josep Maria Espinàs va ser un dels molts que va versionar aquesta cançó del mataroní Nicolau Guanyabens. L’èxit de l’havanera es deu, en gran part, a la melodia enganxosa que recorda el balanceig de la mar.
1 – El meu avi
No podia ser d’una altra manera. Per suposat que si hi ha un himne nacional alternatiu a Els Segadors, aquest és El meu avi. L’homenatge que fa Ortega Monasterio als soldats caiguts a la Guerra del 98 s’inspira en la vivència viscuda per l’avi de l’autor. «El Català» i els seus catorze mariners formen part de l’imaginari col·lectiu català. Emoció a flor de pell.